
La taronja sanguina, també anomenada habitualment taronja sanguínia, pertany al grup de taronges dolces, encara que te un sabor agredolç que la fa diferent i singular. Aquestes taronges cultivades a la zona del Mediterrani destaquen principalment pel seu color vermellós que varia segons la varietat, el clima i el cultiu.
La taronja sanguina té aquest color vermell degut al seu alt contingut en antocianines, uns pigments que es troben en fruites i verdures proporcionant color que va des del vermell al morat. Altres fruites com les cireres, els gerds, el raïm o la col llombarda també tenen aquest pigment hidrosoluble ja que és el protector de les plantes, flors i fruites contra la llum ultraviolada. De fet, és un colorant natural utilitzat per la indústria com a additiu (E163). La temperatura, la llum o el pH, influeixen en les antocianines. Pel que sembla, el fred de la nit afavoreix que es sintetitzin les antocianines i es potenciï el color.
Així doncs podem trobar taronges sanguines amb diferent tonalitat, encara que també depèn, com he dit, de cada varietat.Entre les varietat de taronja sanguina que destaquen hi ha la sanguinelli, molt sucosa i de color vermell intens, de sabor molt dolç, sense llavors i molt conreada a Espanya i Marroc; la sanguinello, més aromàtica i de color menys intens, cultivada a Itàlia; la maltais, dolça i lleugerament àcida; la doble fina, amb poc suc però de gust molt intens i la taronja del Marroc, que pot tenir les vetes vermelles només a la polpa o la Washinton sanguina que es considera una semisanguina per falta de tonalitat.
Sigui la que sigui, gaudiu en aquest mes de març de les taronges sanguines tots els aïmants dels citrics perquè no duraran gaire als nostres mercats.
Feu un brindis de salut amb un bon suc de sanguines!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada