El plat del dia: Rogers a la llauna! Felicitats a tots els Joseps, Josefines, Peps, Pepetes, Pepets, Pepites, Pitus i Fines!

Els grecs i romans ja exaltaven el sabor de la seva carn. Els primers els anomenaven trigla i els darrers mullus. Els grecs li dispensaven un gran respecte i molt interés, considerant-lo un peix sagrat. Els romans feien variar el preu dels exemplars més grans, van agafar la costum de fer viure els rogers en captivitat en peixeres de vidre i es satisfeien per desvetllar els significat que tenia els canvis de color que genere aquest peix a mesura que agonitza. Sigui com sigui, de rogers n’hi ha de primera ( els de roca) i de segona divisió (els de fang).

El roger o moll de roca, moll borratxo, moll roquer, moll ver o roger de roca és un peix de la família Mullidae que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.

Els rogers, tant de roca com de fang, habiten en les aigües del mar Mediterrani i de l'oceà Atlàntic. El roger de fang, com el seu nom indica, es troba en fons de sorra i fang, mentre que el roger de roca es troba en fons de roca. Tots dos se situen a una profunditat de fins a 250 metres.

El roger de fang (Mullus barbatus) es coneix també amb el nom de moll fanguer, i en castellà salmonete de mala casta o salmonete mijareo. De color rosat pàl·lid, viu en fons fanguers de fins a 250 metres de profunditat. Es pesca amb arts d’arrossegament o tremalls. La qualitat de la seva carn ve determinada segons la classe d’ormeig: els de tremalls són més saborosos i tenen un color més vermellós, mentre que els d’arrossagament, tenen una carn més tova i el seu gust és més insípid.

El roger de roca (Mullus surmuletus) també és conegut amb els noms de moll roquer i en llengua espanyola, salmonetes rayado o de buena casta. La seva grandària sol ser una mica més gran que l'anterior. El sabor de la seva carn és més intens, per la qual cosa gaudeix de major estima en la cuina. La carn del roger de roca és semi-grassa, amb un alt valor proteic i molt nutritiu i digerible.

El seu color varia en funció de la profunditat i de l'època de l'any, entre el marró i el vermell. El de roca té una línia fosca des de l'ull fins a la cua i diverses línies grogues que la travessen, mentre que el roger de fang és llis.

Poden arribar a fer fins a 40 cm i pesar 1 quilo. El roger de fang és una mica més petit que el de roca.

A la cuina, els rogers tenen una dita marinera: “el roger ha de ser pescat, torrat i menjat”, que significa que la millor manera d’assaborir aquest peix és sortint de l’aigua a la brasa. Admet també una bona cocció al forn, en llauna, fregit, a la papillotte, o amb arròs o en suquet, això si, posats gairebé als últims minuts de cocció perquè no se’ns desfacin.

ROGERS DE ROCA A LA LLAUNA AMB CÍTRICS

Ingredients per a quatre persones

2 quilos de rogers de roca

pa ratllat

1 manat d’alls tendres

julivert

2 cullerades de pebre vermell dolç

sal

pebre blanc

oli d’oliva extra verge

2 taronges

Preparació

1. Netegeu els rogers. Escateu-los, traieu-ne les tripes i talleu el cap.


2. Peleu els alls i talleu-los a rodelles. Piqueu el julivert. Barregeu-lo amb el pa ratllat, el pebre vermell dolç, sal i pebre.


3. Arrebosseu els rogers amb aquesta barreja i col·loqueu-los en una llauna amb un raig d’oli d’oliva extra verge.


4. Peleu les taronges a sang i feu-les a grills.


5. Poseu els rogers i els grills de taronja a la pàtera amb un raig d’oli d’oliva i poseu a coure al forn a 160º© durant 10 minuts.


6. Serviu-los ràpidament abans que es refredin.