El plat del dia: Albergínies!

Originària del sud de l'Índia, sembla que a Europa aquesta planta no es va cultivar fins a finals de l'edat mitjana i va ser introduïda a Andalusia pels àrabs. El seu nom prové de la paraula àrab al-bâdinjân, un préstec del persa bâdengân. La forma catalana albergínia al seu torn la va adoptar el francès, i d'aquest l'anglès britànic

Al contrari d'altres solanàcies com ela tomata, el pebrot o la patata, era molt utilitzada als països de parla catalana ja des d'època medieval.

L’albergínia necessita temperatures més altes que la tomata o el pebrot. Si li manca aigua serà molt amargant, de mida petita i amb la pell arrugada. És una planta d'estiu i normalment es fa en regadiu en climes mediterranis.

Les albergínies estan presents a la gastronomia de moltes zones del mon. Són ideals per a preparar plats vegetarians, i es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.

Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com tomata, ceba i/o carbassó, patata, etc. Preparada d'aquesta forma és un dels ingredients essencials de la xanfaina, així com de la "ratatolha" (ratatouille en francès) occitana, el "ragù" italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia, les "melanzane alla parmigiana" i la mussaka grega.

L'albergínia sola és ideal per preparar una bona escalivada amb all i oli d'oliva. Les albergínies també es poden preparar escabetxades i confitades.

Per tal de llevar-li l'amargor, quan es prepara per a ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el colesterol.

CANELONS D’ALBERGÍNIES IMARISC

Ingredients per a quatre persones

4 làmines de pasta fresca rectangulars

100 g d’albergínia escalivada

100 g de tomàquet

100 g de remolatxa cuita

100 g de marisc cuit

1 escalunya

sal

porradell picat

50 g de maonesa d’oli d’oliva

1 dl d’oli d’oliva extra verge

1 raig de vinagre de Modena

1 cullerada de postra de mostassa antiga

Preparació

1. Poseu una olla a bullir amb un pols de sal. Quan arrenqui el bull, tireu-hi les làmines de pasta i deixeu-les coure. Refredeu-les en aigua freda i poseu-les al damunt d’un paper secant per treure tota l’aigua.

2. Piqueu l’albergínia ben fina.

3. Escaldeu el tomàquet en aigua bullent. Refredeu, peleu i traieu les granes.

4. Talleu-la a daus molt petits. Feu el mateix amb la remolatxa cuita i el marisc cuit.

5. Peleu l’escalunya i talleu ben fina.

6. En un bol, barregeu l’albergínia, el tomàquet, la remolatxa, el marisc, l’escalunya, un pols de sal, el porradell picat i la maonesa. Mescleu bé.

7. Formeu els canelons i amaniu-los amb una vinagreta que haureu fet amb l’oli d’oliva, el vinagre de Modena i la cullerada de mostassa antiga.