Molts noms populars de bolets s’han posat recordant alguna fisonomia pròpia del mateix bolets com el color que tenen, s’hi deixen anar alguna substància, i per la seva forma. Heus aquí perquè cada contrada del nostre país es poden trobar els mateixos bolets però amb diferents nous. I el cama-sec n’és un d’aquests pel seu peu prim que sembla que s’hagi de trencar.
Però també es coneix amb el nom de corretjola, carrerola, caramenyola, corriola, moixina, muixariga; i amb espanyol, senderuelas o ninfas.
És troba sobretot en prats de pastures de les muntanyes, prats, jardins i clarianes frescals sempre i quan la temperatura, el vent i la humitat siguin les adients. Però mai es troba enmig del bosc. Es desenvolupa formant gran erols, és a dir, en cercles o fileres amb nombrosos exemplars que els fan fàcilment visibles als ulls del boletaire.
El cama-sec apareix quan les temperatures no baixen del 8 o 9 graus i la humitat és la necessària. Per això no se’n troben al bell mig de l’hivern i comencen a brollar quan apareixen els dies més atemperats de la primavera i que es pot allargar si les pluges estiuenques són profitoses fins a la tardor, tot i que no n’hi ha amb tanta afluència.
Està provist d’un petit barret de color marró canyella que sol medir entre dos i sis centímetres de diàmetre. Quan està obert fa una mica de gepa que es va aplanant a mida que passen els dies i el bolets envelleix. El peu és molt prim i d’un color més clar que el barret. La textura del barret és molt fràgil, d’olor suau, dolcenca, que recorda a les ametlles. El barret és molt fibrós i sovint es treu i es reserva per fer brou.
El cama-sec és un bolet molt apte per assecar i és d’aquesta manera que es concentren els aromes. Sovint es ven assecat amb el nom de moixernons, tot i que els dos bolets no s’assemblen gens en la forma. Sovint es fa servir com a condiment per aromatitzar sopes, guisats i estofats. Però acabat de collir, combina a la perfecció amb els ous en forma de truita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada