Per Sant Josep, la múrgola treu el bec!

Ja som a la primavera! Dies de pluja intermitent que faran, si no s'esguerra, que ben aviat comencin a brollar els bolets de primavera. Camasecs, moixernons i les tant apreciades múrgoles.

Les múrgoles, morúgoles a la Garrotxa, múrgares a la Selva, múrgueles al Baix Empordà o rabassoles són els primers bolets que esclaten al llindar de la primavera. Ja ho diu el refrany: Per Sant Josep, la múrgola treu el bec.

Tenen una forma molt singular i un aspecte que s’assembla a una bresca per les abelles o a una esponja. Pertanyen el gènere Morchella, de la classe dels Ascomicets, que es caracteritzen per aquest barret alveolat. Hi ha diferents espècies però les més freqüents i conegudes són les següents:

L’arigany o múrgola negra, (morchela elata) te un barret estret ple de forats anomenats alveols i molt allargat, de peu blanc més curt que el barret. És de color torrat fosc quan és jove, que canvia al verd fosc o negre quan es fa adult. Es troba als boscos de coníferes, horts, carboneres , llocs cremats, arbres fruiters, jardins, pinedes… És comestible sempre i quan s’assequi o es cuini molt bé, ja que si no pot resultar tòxica.

La Múrgola grisa o rabassola (morchela esculenta) arriba als 7 cm d’alçada amb el peu i tot. Varia molt de color i forma segons el lloc on visqui. Te el barret de color gris fosc o bru. Es troba en alzinars, marges de boscos i de camins i a la vora de les riberes. És una de les espècies més apreciades.

La Múrgola rodona o de ribera (morchela rotunda) també es coneix amb el nom de múrgola rossa o múrgola de rec. Te el barret de forma més arrodonida, de color ocre o mel. El peu és blanc, gruixut a la base i alt com l’amplada del barret. Viu en boscos de ribera, pollancres, oms, fins hi tot al mig de l’herba. Pot arribar als 10 cm.

Cal vigilar només amb el bolets de greix (gyromitra esculenta) que te el barret en forma de cervell de color marró fosc i llefiscós. És tòxic menjat cru o mal cuit ja que pot ser mortal. Només es pot consumir ben cuit o prèviament assecat i poca quantitat. Però es desaconsella fermament a part que no és bo gastronòmicament.

Gastronòmicament les múrgoles són molt apreciades i combinen molt bé amb el fetge gras d’ànec que es solen farcir, guisats lleugers, arrossos, sopes, cremes, amanides, amb peix de roca, etc.